Kan Bakus - Bar i botiga de vins - Restaurant japonès

 
  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Notícies / Premsa Perquè Kan Bakus és com és? (divendres, 22 de juliol de 2016)

Perquè Kan Bakus és com és? (divendres, 22 de juliol de 2016)

Perquè Kan Bakus és com és?

Malauradament, per molt que ens hi hem esforçat, a la nostra ciutat molta gent encara ens anomena “El japonès d’Igualada”. Diem malauradament perquè els que ens coneixeu ja sabeu que al nostre local, i des que vàrem obrir l’any 2008, pot trobar-se una barreja, que no fusió, de diferents tipus de cuina per fer content a tothom.

Molts ens pregunteu perquè Kan Bakus és com és. I, finalment, hem decidit explicar-vos la història.

Som la Sònia i el Manel, i provenim del món de la tecnologia. Dirigim un centre de formació empresarial i tecnològic des de l’any 1988.

La nostra aventura a l’hostaleria comença allà l’any 2005, fruit d’un conjunt de casualitats, i amb una bona dosi d’il·lusió posem en marxa un primer restaurant a la Plaça de l’Ajuntament. L’èxit va ser molt gran i això ens va animar a somiar en altres aventures hostaleres. En aquella època també vam obrir una barra d’estiu dins unes conegudes carpes de la ciutat.

En aquell moment  la Sònia era una gran apassionada del vi, fins l’extrem de realitzar els estudis oficials de sumilleria. També era una “fan” del menjar japonès que, per tastar-lo, havíem d’anar-lo a trobar a Manresa o Barcelona, com a molt a prop. El problema era que a Igualada no hi havia oferta d’aquest tipus de cuina. Al nostre antic restaurant vam fer un parell de proves de sushi i el vam oferir als nostres clients i amics. La cosa va sortir prou bé.

Una cosa porta a una altra i, un dia, vam pensar: “si obrim un altre local de concepte, no hi podrà faltar una botiga de vi i alguns plats japonesos”. I, mentrestant, vam marxar de vacances al Japó; per una banda anàvem a desconnectar i a descobrir noves cultures, però per l’altra ens fixàvem en el tipus de cuina que hi ha al carrer, i visitàvem diferents establiments hostalers pels carrers de les capitals més conegudes del país.

Tornant a casa, tot es va precipitar. Estàvem emocionats amb tot el que havíem vist, i volíem incorporar-ho a un nou projecte. En aquells dies, ens va contactar el propietari del local on ens trobem ara. Ens va oferir la possibilitat de tenir aquell local. A nosaltres, sempre ens havia agradat el lloc i la seva decoració. Al final, vàrem acceptar.

Una de les coses que no vam fer va ser canviar de nom el local. Kan Bakus és un nom bonic, “la casa del Déu del vi”; el nom és escrit en esperanto, ens van explicar. Potser l’hauríem d’haver canviat, perquè encara ara hi ha gent que pregunta: “carai, heu canviat l’estil de cuina!”, però nosaltres ens hi hem resistit.

El disseny de la carta el teníem molt clar. Plats de tots tipus, per a tots els gustos, de la màxima qualitat possible, i per a la majoria de butxaques. I una àmplia selecció de vi, principalment català.

I així va ser, a Kan Bakus vam començar oferint plats vegetarians, diversos tipus d’amanides, pernil, formatges, tallarines amb musclos, rissoto, i fins i tot bacallà al pil-pil i arròs negre. I, com no, una petita selecció de sushi fet per nosaltres, amb productes de primera qualitat importats de Japó. D’aquesta forma aconseguíem satisfer, per exemple, una parella on a un li encanti el sushi i, l’altre, no el vulgui ni tastar. És un cas força més habitual del que podem pensar... I sí, es fa estrany veure una taula on un comensal menja sashimi de tonyina, mentre que l’altre té un plat de tallarines amb musclos i gambes al davant.

De seguida va córrer la veu que, per fi, a Igualada es podia trobar sushi. I tothom qui venia en demanava. Tant és així que d’aquí ens ve el nom “el japo d’Igualada”.  I també es sorprenent veure les cares d’alguns amics que ens visiten i que, en marxar, ens confessen que no havien vingut mai pensant que només fèiem “peix cru”.

La nostra carta és una mica especial. I més després de les últimes modificacions que vam fer-hi fa uns mesos. A banda de molts dels plats de sempre, també tenim el tàrtar de tonyina amb guacamole (versió clàssica i versió Spicy), el carpaccio de gamba de la costa brava, el timbal de salmó fumat, les tires o el cruixent de pollastre, les croquetes de la iaia Pepi, el rissoto de bolets i gambes, el nostre ceviche especial, steack tartar (en les seves versions tradicional o japonesa), el tataki de tonyina amb sèsam al gust i, quan podem, una enorme hamburguesa de vedella de la més alta qualitat.... Entre d’altres coses!

Ja veieu, doncs, com ha estat la nostra història!... Esperem que us hagi agradat!

Ah, i ens queda corda per moltes coses més!!!

Sònia i Manel, estiu de 2016 

 

Anuncis

Bàner